EDE 2020-10 Enrabiades

1. Posar més atenció en que el fill entengui la nostra postura, enlloc de nosaltres entendre la seva, deixar-los expressar-se i dir-los qu els entenem.
2. els donem mil explicacions enlloc de posar l'atenció en escoltar el que ens diuen enmig dels seus plors
3. ens oblidem que està patint, i que el seu mon no funciona com el nostre i no està governat pels mateixos paràmetres (ni és tan lògic com ens agradaria).
4. pensar que és un capritxós i un exagerat, en canvi, potser és que viuen al límit, amb les emocions a flor de pell, i no hi ha filtres com en els adults.
5. prendre'ns-ho com quelcom personal (M'ha dit tonta, gorda, ...), quan som les persones que més estima del Món
6. deixar-nos emportar per les nostres pors (que es converteixi en un despota, que ens estigui prenent el pel, ...)
7. fer cas del que diguin els altres, enlloc d'escoltar el que diu el nostre cap i el nostre cor
8. culpar-lo i culpar-nos, enlloc d'aplicar una mica de responsabilitat, autocrítica, ganes d'aprendre i millorar junts
9. no pensar en el que ens agrada que ens facin a nosaltres quan patim: que ens mimim, que ens diguin que són al nostre costat per al que necessitem, que ens tendeixin una ma, que m'abracin i que callin bastant (enlloc de renyir-los, castigar-los i humiliar-los).
10. oblidem dir "T'estimo" quan més necessiten escoltar-lo. Escoltar com ploren. Posar-nos a l'alçada els seus ulls. Respectar la seva necessitat de plorar. Callar, si veiem que no pot o no vol escoltar. I quan estiguin una mica més calmats, els hi podem dir de debó que els estimem moltíssim. Sovint és tot el que necessiten sentir.

Enrabiades/Rebequeries:

• Comencen als dos anys, solen disminuir progressivament a partir dels 4 anys
  • Als 2 anys un nen ja té la suficient força mental per insistir enèrgicament en els seus desitjos (ja té les neurones que ajuden al nen a persistir en les seves accions o peticions)
  • però fins als 4 o 5 anys aproximadament no té la capacitat per calmar la frustració (a través de les neurones inhibitòries, que frenen o inhibeixen comportaments o emocions.
• El nen/a no aconsegueix el que vol i no sap calmar racionalment la tempesta d'emocions que sent
• Sembla poc encertat, doncs, que l'avergonyim, amenacem o reganyem per la seva rebequeria en aquesta edat entre els 2 i els 4/5 anys, aproximadament.
• Els nens/es d'aquestes edats no criden, ploren o patalegen per a aconseguir el que volen, sinó per intentar descarregar tensió i calmar-se.
• La millor manera d'ajudar-los (enlloc de fer xantatge, fer passar vergonya o abandonar) és seguir aquestes passes amb calma i paciència:
  1. Explica-li (sense voler convèncer-lo ni pressionar-lo, sinó per ajudar-lo a desenvolupar la seva capacitat lògica)
  2. Dona-li temps (per a que el cervell descarregui l'energia acumulada)
  3. No t'allunyis
  4. Utilitza l'empatia (quan el nen estigui suficientment calmat per a escoltar)
  5. Ofereix-li els teus braços quan t'ho demani o estigui una mica calmat
• Per discernir quines enrabiades són fruit d'un capritx i quines són fruit d'una necessitat bàsica, es pot pensar en les 4 necessitats bàsiques dels nens:
  1. gana: demana un tros de pa
  2. so o cansament: vol anar a dormir o no pot caminar més
  3. fred o calor: vol una manta
  4. protecció i seguretat: demana que l'agafem de la ma o l'abracem