Guia de Natura local
Projecte d'elaboració d'una guia de natura (plantes, ocells, bolets, roques, fòssils, ...) de les espècies de l'entorn de l'escola. Es creu que podria ser un recurs útil a les mestres i les famílies.
El projecte s'ha consolidat amb la participació de l'escola. Els infants fan les fitxes de les espècies (fauna i flora) que es troben a l'entorn, i les famílies (coordinat per la Comissió Natura) aporten informació curiosa de cada espècie i tallers associats a cada espècie.
GUIA NATURA en format digital en el nextcloud de l'escola: https://nextcloud.escolamontseny.cat/s/zdjm64DNTKaE7Hg
1. Coordinació
Veure la gravació del final de la reunió del Dimecres 7 d'Octubre de 2020, quan vam veure que el meet.jit.si fallava molt avui,i vam provar el sistema de videoconferència de codi obert BigBlueButton que hi ha enllaçat a la web de la memòria de l'AFA.
2. Espècies
Podem tenir a ma la llista d'espècies descrites en altres llocs per al Parc Güell:
http://www.floracatalana.net/llistes/plantes-del-parc-guell
2.1. Plantes - Arbres i Arbustos
Arbres, arbustos i/o herbàcies, potser.
2.1.1. Olivera
...
2.1.2. Figuera
...
2.1.3. Garrofer
...
Arbre de bosc mediterrani, amb fruit comestible i flors atractives però poden passar desapercebudes.
FLORACIÓ
Agost a octubre. Hi ha garrofers amb flors femenines, garrofers amb flors masculines i garrofers hermafrodites.
La floració coincideix amb la maduració dels fruits de l'any anterior.
CURIOSITATS
Les curiositats del garrofer s'enmarquen en la mirada sobre el que ens dóna la natura que ens envolta, no només per a alimentar-nos o alimentar el bestiar, sinó que la natura també ens dóna eines per a desenvolupar activitats pròpiament humanes.
Les llavors del seu fruit són de pes força uniforme, al voltant dels 0,2 grams cadascuna; s'utilitzaven en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes, del seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) prové el mot quirat, mesura encara avui vigent en joieria. (Posible TALLER GARROFER 01 )
Tal i com va deixar escrit Josep Pla (1971), “El garrofer és un arbre que per a viure bé ha de veure el mar”, cosa que cal interpretar com que no tolera els freds hivernals de terres endins.
Es diu que el garrofer té una gran facilitat per atreure llamps i que les millors varetes per trobar tresors són les fetes d’arbres foradats per aquestes descàrregues elèctriques.
Les varietats de garrofes més dolces tenen un gust semblant a la xocolata (Posible TALLER GARROFER 02)
El garrofer, ha estat un arbre enormement popular al nostre país. És per això que al seu voltant s’han articulat nombroses frases fetes. La més popular de totes és “guanyar-se les garrofes”, una evidència més que les garrofes havien constituït un producte bàsic en l’economia agrària.
https://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/el-garrofer-caigut-en-loblit.html
TALLER GARROFER 01: Taller per a comprovar que les llavors del garrofer pesen aproximadament el mateix (és necessari una balança de precissió), fer balança, explorar el pes de les coses, es pot trobar alguna altra llavor d'una altra planta que també totes les llavors pesin aproximadament el mateix?
TALLER GARROFER 02: Fer xocolata de garrofa, i comprovar que el fruit és dolç.
2.1.4. Llorer
...
2.1.5. Verinoses - Pitòspor
...
2.1.6. Verinoses - Baladre (Adelfa)
...
2.1.7. Pi blanc
...
2.1.8. Pi pinyoner
...
2.1.9. Roure
...
2.1.10. Ametller
...
2.1.11. Ametller bord
...
2.1.12. Caqui - Palosanto
Fa un arbre molt alt, amb fruits vermells molt dolços que maduren a l'hiven (i són astringents, si s'agafen abans que maduri del tot).
Els caquis poden consumir-se de dues formes:
- la del caqui "clàssic": amb la polpa tova, i pel vermell brillant. Es recol.lecta madur amb una textura tova que fa que es mengi amb cullereta
- la del "Persimón": és el de la polpa dura. "Persimón" és el nom que reben els fruits de la varietat "vermell brillant" després de ser sotmesos a un tractament en magatzem, pel que s'elimina l'astringència, permitent ser consumit amb ganivet i forquilla.
De la seva fusta se'n fan recipient per prendre "yerba mate" a Paraguai, i és una fusta molt aromàtica.
A la pujada des de l'escola Montseny cap a la font de Sant Salvador en trobem un arbre adult que fa fruits cada any, malgrat un cop maduren tenen la capacitat de "desaparèixer" com per art de màgia.
Imatge de Domini Públic.
Imatge de Domini Públic
2.1.13. Llentiscle
Bosc mediterrani
2.1.14. Aladern
Bosc mediterrani
2.1.15. Marfull
Bosc mediterrani
2.2. Plantes - Herbàcies
2.2.1. Rubia peregrina
2.2.2. Parietaria officinalis - Herba roquera
Parietaria sp.
2.2.3. Esparraguera
2.2.4. Lleterassa (Euphorbia) - verinosa
2.2.5. Card
Amb flor atractiva
2.2.6. Corretjola de serp
Enfiladissa
Amb flor atractiva
Fitxa Corretjoles
Fitxa Corretjoles
Més informació:
https://verd-urba.diba.cat/jardineria/corretjola-serp
2.2.7. Ginesta
La ginesta (Spartium junceum)
BY-YOUR-⌘ from Spain, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons
Floració
Abril, maig, juny i juliol
Sarah Murray from Palo Alto, CA, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons
Toxicitat
És una planta molt tòxica, (per l'alt contingut en citisina en totes les parts superiors però sobretot en les llavors, a més conté anagirina i a les flors esparteïna. Jo això no ho posaria.
Usos
Antigament s'utilitzava una infusió de les fulles o llavors com a vomitiu o laxatiu. També s’utilitzava en rituals arcaics ara perduts pels seus efectes narcòtics.
Caràcters identificadors: Arbust d'1-3 m amb les tiges cilíndriques verdes, sense fulles o molt petites. Flors grogues, flairoses de 2-2,5 cm. Calze obert per un costat, amb un sol llavi. El fruit és un llegum de 6-8 cm , comprimit, sense pèls i negre quan és madur.
Curiositats
Joan Maragall li va dedicar un poema a la ginesta...
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
quan ve el temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’he deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora ve en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar...
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Per què creieu que diu que ve amb el temps de la calor?
La seva flor fa una olor molt característica i és molt apreciada.
També l’ha musicat, coneixeu la cançó?
És considerada la flor nacional de Catalunya.
Està vinculada a moltes festes tradicionals però ho està de manera molt especial a la festa del Corpus Christi.
Sabeu per què?
2.2.8. Romaní
2.2.9. Farigola
2.2.10. Salvia
2.2.11. Sajolida
2.2.12. Acant
Acant, Cànem de bruixa, Herba carnera, Herba geganta Acanthus mollis L.
Descripció
Herba perenne de 30-70 cm d'altura de color verd fosc intens i brillant amb fulles que mesuren 20-100 per 5-30cm el·líptiques o ovades i dentades. Les flors surten d’una tija central amb forma d’espiga que sobresurt de la planta i presenta uns pètals blancs amb la base porpra. Floreix els mesos de primavera i estiu, principalment des del mes d’abril fins a l’agost. El fruit és ovoide i s’obre de manera explosiva els dies càlids d’estiu, expulsant les llavors a una certa distància.
Hàbitat
Està àmpliament distribuïda per la Mediterrània és pròpia d’ambients boscosos, humits i ombrívols. S'estern des del nivell del mar fins als 700 m d’altitud. Acostuma a trobar-se en jardins o en àrees que havien estat antics jardins.
Interessos
• Les flors són molt visitades per les abelles i els borinots, que són insectes de mida gran ja que han de ser capaços d’obrir la flor per arribar al nèctar que s’acumula a la part inferior del tub floral. Es tracta d’una planta que pot aportar una certa quantitat de nèctar a les abelles en zones urbanes.
• S’utilitza en jardineria com a planta ornamental. És una herba que és fàcil fer-la créixer, no necessita ésser cuidada i és molt resistent.
• L’arrel i les fulles contenen una quantitat notable de mucílag fet que permet el seu ús com a estovant o vulnerària (cicatritzant) en us extern. També es pot usar com a astringent, antidiarreica o expectorant. També es considera que les fulles poden estimular la gana o ser laxants.
• És una planta que s'estén ràpidament en àrees boscoses gràcies a la dispersió de les seves llavors produïda per l’explosió dels fruïts. Aquesta ràpida expansió pot afectar a la flora local ja que disminueix l’àrea de creixement d’espècies locals. A Austràlia és considerada una plaga.
• És un menjar molt apreciat pels cargols i llimacs.
• L’acant ha inspirat els capitells de columnes d’estil corinti Segons Marco Vitruvio Polion (s I aC) en la seva obra “Els deu llibres de l’arquitectura” atribueix l’escultor Calímac la creació del capitell corinti. La llegenda diu que l’escultor es va inspirar veient la tomba d’una donzella en la qual s’havia col·locat un cistellet de vímet que tenia algunes pertinences de la noia. Sota el cistellet havia crescut un acant que amb les fulles totalment retorçades a causa del pes del cistell. Al veure la deformació de les fulles, Calímec va enamorar-se de la imatge i va esculpir el capitell. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic). El capitell Corinti És molt esvelt i es caracteritza per tenir forma de campana invertida adornat amb dues o tres fileres de fulles d'acant i quatre volutes petites angulars a la part superior. La resta de característiques són molt paregudes a les de l'ordre jònic. Quatre volutes petites angulars a la part superior. La resta de característiques són molt paregudes a les de l'ordre jònic. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com en Roma, el renaixement, el barroc el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes, el Panteó de Roma o en la façana del Congrés dels Diputats o del Museu del Prado de Madrid.
Capitell corinti
|
|
|
Arc de Berà (Tarragona) erigit entre 15 i el 5 aC, i dedicat a l'emperador August.
Bosc de Turull
Al Bosc de Turull les van arrencant periòdicament per que és una planta invasora que desplaça plantes locals.
Més informació
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Acant
- http://www.apicat.com/acant-canem-de-bruixa-herba-carnera-herba-geganta-acanthus-mollis-l/
- https://www.feedipedia.org/node/195
- http://francesccornado.blogspot.com/2013/04/capitel-corintio.html
2.2.13. Bruc
Estepa
2.3. Animals
2.3.1. Colom
2.3.2. Cuereta blanca
2.3.3. Merla
2.3.4. Gavià argentat
2.3.5. Oreneta
2.3.6. Pardal
2.3.7. Falciot
2.3.8. Xoriguer
2.3.9. Ratpenat
Els ratpenats són mamífers que volen, ja que les seves extremitats superiors es van desenvolupar en ales. Hi ha més de mil espécies de ratpenats. És el mamífer més abundant del planeta després dels rossegadors. A Catalunya s’han citat 30 espècies de ratapinyades—totes insectívores—, 10 de les quals viuen a Barcelona. A la ciutat hi predominen les pipistrel·les, un grup que usa habitualment com a refugi petites fissures en zones de roques, penya-segats, arbres i, en zones urbanes, parets dels edificis. El 2016 s'hi van instal.lar 18 torres niu als horts urbans de la ciutat i el 2020 ja es trobaven ocupades al voltant d'un 50 % pels ratpenats. A l'Hort del Turull n'hi ha una. I a la Font de Sant Salvador se'n poden veure fàcilment al capvespre ratpenats volant.
El vol dels ratpenats no és gaire discret; fan bastant enrenou. S'alimenten a base d'insectes la majoria d'espècies (només n'hi ha 3 que s'alimenten de sang i viuen al Centre i al Sud d'Amèrica). Es comuniquen entre ells amb crits audibles i ultrasons, imperceptibles per a l'oïda humana. A més, fan servir els ultrasons per detectar les preses i per orientar-se. Saben interpretar l'eco!
- Veuràs que saben grimpar, córrer i saltar. I si cauen a l'aigua, poden nedar amb les ales, malgrat que no els fa gaire gràcia.
- Mengen mentre volen i subjecten la presa amb els ullals.
- No construeixen nius; per hibernar s'arreceren en coves o en edificis abandonats.
- Són molt sociables i hibernen en grups molt nombrosos, de fins a 700.000 individus, tots penjats del sostre, cap per avall.
- Tan bon punt neixen, les cries criden per ser reconegudes per la seva mare. Després, comencen a mamar.
- Els peus de les cries, des que neixen, són de la mida dels peus dels adults, i això els permet poder agafar-se bé a la mare.
El més freqüent darrera de l'escola podria ser: Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus)
Font:
- "Bèsties i Bestioles. La vida secreta dels animals". 2019. Lucia Serrano. Editorial Barcanova
- https://beteve.cat/medi-ambient/el-ratpenat-un-altre-animal-que-colonitza-la-ciutat/
2.3.10. Cotorra de kramer
2.3.11. Rata (concepte plaga)
2.3.12. Papallona
2.3.13. Processonària del Pi
2.4. Bolets
2.4.1. Pentinella (amanita vaginata)
2.4.2. Bolet d'olivera - verinós
Ha sortit alguns anys als peus d'algunes oliveres dels arbres de darrera de l'escola.
2.4.3. Apagallums
2.4.4. Xampinyó
2.5. Fòssils
...
3. Altres Comentaris
Fitxa per a tothom, que pugui servir per a tots els nivells.
Fitxa visual per un cantó, canto per darrera mes descriptiu
Mida: DIN A5 (mig foli), plastificat.
- Indicar:
- si són comestibles, verinós, ...
- si són de bosc mediterrani
- si tenen flors atractives
- on es poden trobar habitualment o fàcilment
- època en que es poden veure més fàcilment
Icones sobre de la foto, sense reservar espai per a cada tipus d'icona.
3.1. Notes reunions
Veure:
4. Fitxa
Proposta fitxa
En format LibreOffice Draw
https://memoria.afamontseny.com/nextcloud/index.php/s/T3RxABxbaq3RHKi